El cap de Salou

El Cap de Salou és l’accident rocós de més envargadura de la mar de Ponent. A llevant té un petit recer, que es diu racó de Salou, que protegeix les embarcacions dels temporals de migjorn, i a garbí té un magnífic port natural que es protegeix dels embats del llevant i de les ratxes del mestral. Com que el corrent general en aquesta mar és de garbí, els llims més fins que el riu Ebre aboca a la mar viatgen fins al cap, on es disposen i formen extenses veure dunes de gran alçària,  en especial a la coneguda com platja Llarga. L’indret, abans de la destrossa urbanística, devia ser molt atractiu per quedar-s’hi  a viure. A nosaltres ens agradava a l’estiu, i des de la memòria ens sembla que allò era un petit paradís. I encara que un no sempre es pot fiar del paradisos de la infància, on la ratlla entre el somni i la realitat es confon, el més probable és que Salou fos un privilegiat.