Les sardines

Les sardines, com el seitó, s'han d'agafar de les barques de la llum, perquè és un procediment que les pesca sense mastegar, amb tendresa, amb engany sense que perdin una gota d’oli. En canvi, a la sardina pescada al bou, per arrossegament, se li fa malbé la pell, es trenca, i per aquí perd el greix, que la fa voluptuosa, consistent. Això vol dir que hem de matinar, agafar una ferrada amb gel picat i anar cap al pòsit. Estalviar-li a la sardina el mínim de viatges possibles, i recollir-la en fred, sense rebregar. [...]

 

A mi em sembla que les sardines s’han de menjar per esmorzar. No cada dia, sinó un dia sense obligacions, en temps per no fer res. És un àpat que cal compartir i mentre en va a buscar la sardina a l’arribada de les barques, l’altre ha de preparar una bona brasa, si és possible, sempre amb llenya i d’alzina, i un tercer s’ha d’arribar al forn a comprar pa tou, del dia. Si la feina és ben feta i s’ha entrat en gana, les circumstàncies són idònies per enfrontar-se amb la sardina.