Els Fons

Estic guanyant una mica de mar, però no voldria anar més enllà des de les deu o dotze branques. Fins aquesta profunditat tot el fins està tapissat d'un gran sorral que s'enfonsa a poc a poc. Enmig, entre les set i vuit braces fins a les dotze braces, hi ha extensionz variables de sapes d'alguer. Més enfora el sorral desapareix i trobem un fons de grapissar, de sorra gruixuda, de transició. Si en mantinc ľespai del sorral, tinc més probabilitats ďatrapar algun llobarro.

Ben mirat, el que ens encantaba era la contemplació del fons del mar, el territori desconegut, la capbussada. A la mar, vèiem a la naturalesa indiferent, estranya. I nosaltresa comvertim en símbol alliberador de la rutina de cada dia, del nostre destí quotidià, les classes de batxillerat a l'institut. Això justificava el nostre viatje, adelerats, pels viranys dels camins findals. En l'evocaió em sembla que aquell fins del mar ens era hostil en la seva indiferència, en la seva raresa, però també els elements de la bellesa que contemplàvem ens donaven una interpretació diferent de la nostra existència.